Una posada en escena deutora de l'expressionisme ens condueix dins la tèrbola història del científic obsessionat per crear vida i que només aconseguirà fer més present la mort. El film, sobretot en la magnífica seqüela, també insisteix sobre la relativitat d'allò que és monstruós i converteix la criatura (Boris Karloff ocult rere un maquillatge genial de Jack Pierce) en un ésser patètic a la recerca d'un amic i, finalment, d'una amiga que llueix un pentinat indescriptible i tampoc no es mostra gaire entusiasmada amb el look del presumpte nòvio. Elsa Lanchester encarna la xicota del monstre i també l'autora de la novel·la.
No hi va haver feeling.
6 comentaris:
La primera de ellas, consigue crear una atmósfera tenebrosa y turbadora.
Dos títols icònics, més enllà del seu valor estrictament cinematogràfic.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Desde luego algo mas que una película. Continua sorprendiendo.
Saludos!
Trecce: Sí, pero casi es mejor la segunda.
Juan: Efectivament.
Fran: Títulos icónicos, como bien apunta Cinefilia.
Una abraçada.
Un clásico del cine, con una gran personificación de la autora, Mary Shelley. POr la misma actriz que interpreta a la novia del monstruo de Frankenstein.
Y un hallazgo la inclusión de los homúnculos.
Un video de Huey Lewus and the Neus homenajea, parodia a la película.
https://www.youtube.com/watch?v=lpdZvewjwJs
Saludos.
Sí, muy curioso lo de los homúnculos.
El video es divertido, pero nada como la parodia que manufacturó Mel Brooks con "El jovencito Frankenstein".
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada