Més enllà de l'interès intrínsec de la proposta, ens permet valorar la feina de directors de renom que s'han repartit els episodis:
- "Negación", de Rodrigo Sorogoyen.
Narra l'inici de l'emergència i aconsegueix un bon ritme, amb l'avantatge que la situació ho fa possible. No serà el treball més recordat del responsable d'"Antidisturbios", però és eficaç.
- "Emergencia", de Raúl Arévalo.
El director de "Tarde para la ira" centra el seu episodi en els problemes d'un hospital per atendre la gent davant la manca de recursos i medicines. L'exèrcit controla la situació només a mitges i la visita a un campament de gitanos -una ironia: ells estan acostumats als talls elèctrics- suposa una ajuda inesperada.
- "Confrontación" d'Isa Campo.
La col·laboradora d'Isaki Lacuesta signa en solitari aquest fragment que parla de la lluita de classes a partir de l'enfrontament entre una colla de joves ninis i els habitants d'un bloc d'apartaments de classe mitjana que s'han organitzat per sobreviure a l'apagada.
- "Supervivencia" d'Alberto Rodríguez.
L'episodi del director de "La isla mínima" és potser el més modest en les seves intencions (narra l'enfrontament entre un pastor i uns paios de ciutat decidits a tot per menjar-se-li el bestiar), però el més vibrant amb la seva estructura de western; un exercici de suspens que transcorre entre els arbres i la boira per finalitzar brillantment en una estació d'esquí abandonada. Bé, no oblidem un epíleg ecologista previsible però ben trobat.
- "Equilibrio", d'Isaki Lacuesta.
Ara en boca de tothom pel seu film sobre l'atemptat terrorista a la sala Bataclan, l'irregular Isaki Lacuesta presenta un episodi ambientat en una explotació rural que parla d'integració, i de com superar els prejudicis i els traumes de la vida urbana, tot gràcies a una tempesta solar. Un argument procliu als tòpics que el realitzador català resol amb nota gràcies a una afortunada combinació de fermes conviccions ideològiques, subtilesa, pols narratiu, honestedat i amor per tots els seus personatges, explotats i explotadors units en l'adversitat.
10 comentaris:
Espera a ver si no nos vamos a ver todos en la misma tesitura.
En ese caso, la serie da algunas ideas.
Després de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, sembla que la ficció opta per plantejar trames que reflecteixin la inquietud que s'ha acabat establint entre la ciutadania.
Una abraçada.
Doncs sí.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Me la han recomendado varias personas con las que suelo coincidir, en casa se la han visto del tirón, la tengo pendiente.
Me alegra que dieses con la clave de las escenas, pensé que tendría que desvelar yo la respuesta...jeje Estuviste muy fino. Procurare volver a poneros a prueba...
Saludos y feliz semana!
Acabo de terminar la serie. Se nota la variedad de directores, pero tiene cierta continuidad, sobre toda la primera y la última. También hay continuidad entre lo real (la pandemia) y lo que podría pasar en el caso de una tormenta solar.
Saludos.
Vi hace unas semanas esta serie y, la verdad, me ha dado mucho pereza comentarla porque ha sido una pequeña decepción, y digo pequeña porque tampoco me esperaba gran cosa. Sólo el episodio "Supervivencia" dirigido por Alberto Rodríguez me ha resultado mínimamente aseado.
Eso sí, la decepción quedó rápidamente atenuada tras ver seguidamente "Encerrado con el diablo."
Un abrazo.
Fran: La serie está muy bien, sobre todo los dos últimos episodios.
No fue fácil dar con la clave. Recordaba el final de "Salvar al soldado Ryan" y "El tercer hombre". Fui a Filmin a ver en diagonal la que me faltaba y entonces vi la luz.
ethan: No había pensado en lo de la pandemia pero tienes razón. Todo puede cambiar de un día para otro.
Pedro: Creo que "Encerrado con el diablo" es de Apple TV, de modo que lo tengo complicado para verla.
Un abrazo.
Super blog
Muchas gracias. También el tuyo parece interesante.
Publica un comentari a l'entrada