El riu rega els camps i transcorre plàcidament per les valls d'un país fèrtil i enorme. L'aigua mai no és la mateixa però el riu sí que ho és; el riu és una metàfora de la vida.
Jean Renoir no va voler mostrar caceres d'elefants en el seu primer títol en color, sinó el descobriment de l'amor i del dolor, i el pas a l'edat adulta, a través del personatge d'una adolescent britànica enamorada d'un militar coix.
Sembla indubtable que el film del francès va inspirar el cineasta indi més reconegut internacionalment. La primera pel·lícula de Satyajit Ray inaugura la famosa Trilogia d'Apu, anomenada així perquè se centra en el personatge d'aquest nom, a qui coneixem des que és un nen fins que té un fill i assumeix el paper de pare.
Pater Panchali/La canción del camino (1955), Aparajito/El invencible (1956) i Apur Sansar/El mundo de Apu (1959) ens situen a Bengala entre els anys vint i trenta del segle passat. Apu viu la seva infància al camp, al si d'una família molt pobra, amb un pare lletrat però sense ni cinc que s'absenta llargues temporades per guanyar algunes rúpies; després d'una desgràcia (primera de moltes altres que s'alternen amb les alegries), la família es trasllada a la ciutat, on el pare procurarà guanyar-se la vida llegint textos sagrats sobre les escales al costat del Ganges (símbol de la vida i de la mort) i l'Apu jugarà pels carrers, abans que un nou gir el porti a l'escola i decideixi estudiar i viure amb independència.
La vida flueix com el riu i unes persones hauran de morir o quedar-se soles perquè altres puguin créixer o puguin néixer. Mentrestant, les imatges d'aquesta trilogia extraordinària ens parlen d'un país fascinant tot i la humitat i la misèria.
Les edats de l'Apu:
3 comentaris:
Això és cinema i la resta són tonteries.
Una abraçada.
Hermosa trilogía, una maravillosa experiencia cinematográfica.
Cinema en estat pur.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada