dimarts, 6 d’abril del 2021

NOMADLAND

Tant a "The Rider" (2017) com a "Nomadland" (2020), la directora Chloé Zhao apel·la a l'esperit dels pioners, encara molt present als Estats Units, celebrant-lo, però, al mateix temps, posant en relleu un cert anacronisme i la dificultat d'encaixar-lo en aquests temps de globalització i de crisi econòmica.

Primer fou el cowboy de "The Rider", un jove que només vol fer rodeos però que es troba limitat després de patir un greu accident (el film destaca que les caigudes amb conseqüències resulten bastant habituals en aquest negoci). En un entorn en què no és fàcil guanyar-se la vida i no hi ha expectatives, el protagonista només anhela cavalcar en les hores del capvespre per les praderies del Midwest. 

La vídua protagonista de "Nomadland" (excel·lent Frances McDormand) també es queda sense feina, després del tancament de l'empresa on ella i el seu marit havien treballat tota la vida. Amb la indústria, també desapareix el poble que acollia els seus treballadors i ella, amb les mínimes pertinences, s'instal·larà a la seva vella furgoneta i viatjarà pel país, treballant en feines precàries i aparcant en els poblats nòmades de les autocaravanes, al costat de gent a qui ja només importa la llibertat de moure's per l'immens territori dels Estats Units. 

Entre el documental i la road movie, "Nomadland" es revela una història d'amor: el que Fern sent encara pel seu marit i l'amor als paisatges i a les persones que li obren el seu cor en el decurs del pelegrinatge. L'escena en què comparteix un sandvitx i una cervesa, a la vora d'un arbre i enmig del no-res, amb un jove que potser té una família, que potser estima una xicota i que, potser, només potser, té algun futur, i li recita el poema del dia del seu casament, resumeix l'essència d'una pel·lícula que, de tan senzilla i de tan sincera, esdevé enorme.

10 comentaris:

Trecce ha dit...

Sencilla, pero bien hecha. A mí me gustó.

Cinefilia ha dit...

Només he vist "The Rider", però no em va acabar de fer el pes.

Una abraçada.

dvd ha dit...

Magnífica directora, con un futuro de lo más prometedor. De hecho, me intriga bastante lo que pueda ser capaz de aportar a un universo tan alejado de éste, como es Marvel. Me gusta mucho esta película, pero aún vi más potente THE RIDER.
De los oscar, faltándome por ver la de Anthony Hopkins y la del baterista, confieso que me gustaría que ganara Fincher, pero todo apunta a que Zhao saldrá ganadora. Veremos.
Un saludo.

ricard ha dit...

Trecce: Su sencillez es su mejor baza.

Juan: "The Rider" és molt depriment i potser li falta una mica d'història. De tota manera, les dues pel·lícules tenen força en comú, tot i que "Nomadland" resulta més emocionant (i té a Frances McDormand).

dvd: "The Rider" es más radical pero a mí me enganchó más esta última, y te confieso que la prefiero a "Mank" y que confío en que Zhao gane el Oscar. Tampoco veo muy claro lo de su proyecto "mainstream", ya que su forma de hacer cine y sus temáticas la sitúan en una zona bastante digamos independiente.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

Pedro Rodríguez ha dit...

Nomadland no descubre nada nuevo y sabemos que el nomadismo está en los genes de los estadounidenses desde los ya lejanos tiempos de los pioneros fundadores. Pero la directora de origen chino y afincada en Los Ángeles en su tercer largometraje crea un relato afectado por un lirismo estudiado que se apoya en una bellísima fotografía para dotar de melancolía a una obra simple sobre la herida de los recuerdos y la pérdida desde los primeros y gélidos fotogramas

Un abrazo.

ricard ha dit...

Zhao combina el lirismo con cierta sordidez, lo cual resulta curioso. En "The Rider" teníamos personajes enfermos, tetrapléjicos, discapacitados, y aquí tenemos a ancianos y enfermos; en un plano tenemos a McDormand en pleno ataque de diarrea y al siguiente recitando poemas al atardecer. Esta combinación se me hizo un poco cuesta arriba en su anterior filme, pero ahora creo que la emoción ha ganado la partida; incluso admitiendo que haya un poco de trampa.

Un abrazo.

Fran ha dit...

Que tal Ricard!
La tengo pendiente y espero verla pronto.
Saludos!

ricard ha dit...

No te la pierdas.

Saludos.

TRoyaNa ha dit...

Meravellosa peli, la gran guanyadora dels Oscars d´aquest any.
Espectacular interpretació de Francis Mcdorman, natural, per moments pareix un documental, bona fotografía,bona banda sonora i una visió d´altra nordamérica , la menys institucionalitzada, la més lliure, la més underground.
Un abraç

ricard ha dit...

Aquest aire documental està molt ben aconseguit i atorga valor al film. Cal dir que, tret dels intèrprets principals, la majoria són actors no professionals que fan d'ells mateixos.

Una abraçada.