Primer fou el cowboy de "The Rider", un jove que només vol fer rodeos però que es troba limitat després de patir un greu accident (el film destaca que les caigudes amb conseqüències resulten bastant habituals en aquest negoci). En un entorn en què no és fàcil guanyar-se la vida i no hi ha expectatives, el protagonista només anhela cavalcar en les hores del capvespre per les praderies del Midwest.
La vídua protagonista de "Nomadland" (excel·lent Frances McDormand) també es queda sense feina, després del tancament de l'empresa on ella i el seu marit havien treballat tota la vida. Amb la indústria, també desapareix el poble que acollia els seus treballadors i ella, amb les mínimes pertinences, s'instal·larà a la seva vella furgoneta i viatjarà pel país, treballant en feines precàries i aparcant en els poblats nòmades de les autocaravanes, al costat de gent a qui ja només importa la llibertat de moure's per l'immens territori dels Estats Units.
Entre el documental i la road movie, "Nomadland" es revela una història d'amor: el que Fern sent encara pel seu marit i l'amor als paisatges i a les persones que li obren el seu cor en el decurs del pelegrinatge. L'escena en què comparteix un sandvitx i una cervesa, a la vora d'un arbre i enmig del no-res, amb un jove que potser té una família, que potser estima una xicota i que, potser, només potser, té algun futur, i li recita el poema del dia del seu casament, resumeix l'essència d'una pel·lícula que, de tan senzilla i de tan sincera, esdevé enorme.