MULA

Deu anys després de "Gran Torino", Eastwood torna a dirigir-se a si mateix i, als seus vuitanta-vuit anys, repeteix el paper d'ancià repatani, amb lleugeres variacions.

A "Gran Torino", vivia voluntàriament allunyat dels seus fills; fins que, malgrat la seva actitud racista, troba una família alternativa en els seus veïns de l'ètnia hmong.

A "Mula", també ha perdut la família pel seu mal cap; però l'enyora. I vol recuperar-la i redimir-se en certa manera, encara que això impliqui amistats perilloses (que també inclouran una incipient relació pseudo-paternal) amb una colla de narcotraficants d'un càrtel mexicà per als quals treballarà portant droga d'una banda a l'altra.

Tant el Kowalski de "Gran Torino" com l'Earl de "Mula" contemplen un món que ja no els pertany però sobreviuen gràcies a la seva habilitat per captar l'essència de les persones, bones o dolentes. Des dels seus molts anys d'experiència, saben que, en el fons, res no canvia, i que el sentit últim de les coses radica en la seva simplicitat. Passen la major part del temps bevent cervesa al porxo o conduint tranquil·lament per les rectilínies carreteres del Midwest. Però quan cal actuar, actuen sense miraments.

"Mula" és un film tan senzill com aparenta, però entranyable com el seu protagonista. I Eastwood director, després d'alguns títols com a mínim discutibles, recupera la sòbria elegància i la facilitat narrativa dels seus millors treballs.