"Cold War" (2018), el darrer treball de Pawel Pawlikowski ("Ida"), són moltes pel·lícules en una. Del 1949 al 1964, la història d'un amor tan intens que esdevé impossible recorre Europa des de Polònia a Eslovènia, passant per París, creuant en ambdós sentits el Teló d'Acer. El film ens parla de les relacions de poder, de la còmoda apatia dels sistemes autoritaris i els turments de la llibertat, però també de música, de les cançons del folklore polonès fins a la irrupció del rock'n roll, mentre, a ritme de jazz, Zula i Wiktor es troben i s'estimen, es perden i s'enyoren. Pawlikowski demostra tenir capacitat per a molts registres en un film que tan aviat és un musical com un melodrama, un retrat de l'estalinisme com una al·legoria religiosa, entre la Nouvelle Vague i Tarkovsky, nocturn o bé banyat per la lluminositat dels paisatges nevats o el rostre de la bellíssima protagonista (Joanna Kulig), fotografiats, com passava a "Ida", en un blanc i negre senzillament extraordinari.
5 comentaris:
En la seva recent visita a la Filmoteca, Jan Harlan va comentar que el polonès Pawel Pawlikowski és, al seu parer, el cineasta actual que posseeix un estil més semblant al de Kubrick. El comentari, probablement exagerat i discutible, posa, tanmateix, de manifest fins a quin punt està essent reeixida la recepció de les seves pel·lícules. Tot i que, pel meu gust, coincideixo amb tu en que a "Cold War" hi ha potser massa històries en una de sola.
Abraçades cinèfiles i fins la propera,
Juan
Qué atmósfera tan sugerente consigue siempre Pawlikowski en sus películas. Nueva obra maestra del director polaco con un clímax final que es de los más bellos que he visto en las últimas décadas.
Un abrazo.
Juan: Moltes històries en una de sola, però no em va semblar necessàriament un defecte. M'agrada el que he vist de Pawlikowski però tampoc no li trobo cap semblança amb Stanley Kubrick.
Pedro: Un final bello pero triste.
Abraçades.
Anotada,clar:)))
Un abraç
Així m'agrada!
Una abraçada i Bones Festes!
Publica un comentari a l'entrada