LA COMMARE SECCA

Com és sabut, un joveníssim Bernardo Bertolucci va començar al cinema de la mà del gran Pier Paolo Pasolini, amb qui va col·laborar al seu primer film "Accattone" (1961).

Un any més tard, Bertolucci exercia per primera vegada com a director amb un film escrit per ell mateix amb l'ajuda de Sergio Citti i Pasolini, molt proper a l'univers del darrer. "La commare secca" ens trasllada als afores de la capital romana i, amb l'excusa argumental de l'assassinat d'una prostituta i una estructura dramàtica en forma d'enquesta policial que recorda el "Rashomon" d'Akira Kurosawa, presenta una galeria de personatges que viuen del miracle o en els marges d'una societat dividida: lladres, joves sense ofici ni benefici, un homosexual, un militar una mica rústic que passeja la seva soledat pels indrets més tèrbols d'una ciutat que a ell sembla resultar-li apassionant.

Com en els primers treballs del seu mestre, Bertolucci alterna els primers plans frontals de joves que riuen o que criden amb travellings llarguíssims, alguns de molt elegants, com el travelling invers que mostra el soldat refugiant-se de la pluja en companyia d'unes prostitutes en un túnel sota les vies del tren. El motiu de la pluja sobtada permet fixar la cronologia d'un relat que es va repetint des de punts de vista diversos, de la mateixa manera que la sortida dels cavalls de l'hipòdrom orientava l'espectador al film de Kubrick "Atraco perfecto". També trobem a "La commare secca" dues escenes de ball; el ball o la dansa esdevindrà un motiu recurrent en la filmografia del darrer dels grans directors italians, mort ara fa uns dies.