"Mustang" (Deniz Gamze Ergüven, 2015) denuncia el masclisme de la societat turca més tradicional a través de la història de cinc germanes òrfenes que viuen amb els seus oncles tancades en una casa convertida en presó de la qual només podran sortir per casar-se amb xicots que ni tan sols coneixen (algun dels quals més lleig que un pecat). L'opció de fugir és complicada.
Aquesta interessant pel·lícula ens porta a la memòria el debut cinematogràfic de Sofia Coppola, "Las vírgenes suicidas" (1999).
Basada en una novel·la de Jeffrey Eugenides i ambientada als anys setanta, narra en un to poètic la història de les cinc germanes Lisbon, comdemnades a la tristesa com a conseqüència del fervor religiós de la mare (una terrorífica Kathleen Turner). Un nen del veïnat ens explica uns fets que no podran oblidar mai, fins i tot quan l'estranya família hagi desaparegut i les festes de l'alta burgesia cobreixin la lletjor de la tragèdia amb el vel de la indiferència i els martinis. Com poder oblidar les germanes Lisbon, guapes, rosses i tristes, el seu somni adolescent i els missatges per telèfon en forma de cançons romàntiques?
No podem passar per alt l'esplèndida banda sonora a càrrec del grup francès Air:
4 comentaris:
La religión como arma para el sometimiento, como cinturón de castidad para la razón moral y el progreso cultural. Muy buen debut de su directora.
Un abrazo.
Llevas toda la razón.
Un abrazo.
Ricard,
aquesta peli em va fascinar,et deixe el link de l´entrada que vaig fer al seu dia:
http://historias-troyanas.blogspot.com.es/2016/02/mustang.html
un abraç
Molt interessant. I he après una paraula que no coneixia: sororitat.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada