Estem d'acord que el cinema de Julio Medem ha perdut, potser definitivament, la màgia dels seus primers títols. Que els seus intents de repetir la poesia de "Tierra" o "La Ardilla Roja" poden resultar patètics. De tota manera, "ma ma" (2015) potser no es mereix l'acarnissament de bona part de la crítica. Si més no, resulta coherent amb l'univers del director aquesta història sobre una professora en atur malalta de càncer i embarassada en què vida i mort conflueixen com si fossin els palíndroms i els cercles de "Los amantes del Círculo Polar". La segona meitat de la pel·lícula és volàtil i gratuïta, fins i tot cursi, però la història d'amor entre dos éssers que ho han perdut gairebé tot està narrada amb una sobrietat i concisió notables. En qualsevol cas, les mancances del film les compensa una interpretació memorable de Penélope Cruz, ben acompanyada per Luis Tosar i per Asier Etxeandia, qui aconsegueix fer creïble el personatge d'un ginecòleg que canta a cappella temes de Camilo Sesto.
2 comentaris:
Cursilona, blandorra, sensiblera en el peor sentido, sin lógica interna a pesar de que es una fábula que pretende irradiar optimismo. Se agradece el esfuerzo de Penélope Cruz que hace lo que puede, pero lo hace en film fallido sin consistencia dramática. Y eso que muchas ocasiones, una interpretación ha salvado a una película. No es el caso.
Un abrazo.
No te lo voy a discutir.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada