"Mommy", dirigida el 2014 pel canadenc Xavier Dolan, narra la complicada relació entre una mare i un fill adolescent que pateix una mena de trastorn bipolar que li provoca reaccions violentes contra els altres i contra si mateix. D'entrada, pot semblar un producte indie tan irrellevant com la majoria de poductes indies que arriben (o no) a les nostres pantalles. Però el film de Dolan té bellesa i misteri: el personatge de la veïna, una professora casada amb un nerd i que ha hagut de deixar la feina a causa d'un quequeig símptoma de la seva inseguretat, és tendre i fascinant; i la pantalla quadrada que empresona els personatges i que es fa ampla en els escassos moments de felicitat no és únicament una idea enginyosa sinó que serveix al jove director per aconseguir composicions suggerents en un format insòlit i que confereixen una rara poesia a un film molt dur en el seu plantejament.
2 comentaris:
Ricard,
m´encanta l´estil de Xavier Dolan i Mommy em va agradar molt,però les seues pelis que de veritat em van apasionar son :" Los amores imaginarios " ( http://www.historias-troyanas.blogspot.com.es/2015/12/los-amores-imaginarios.html) i "Laurence anyways"per a mi,sens dubte, la millor (http://historias-troyanas.blogspot.com.es/2013/07/laurence-anyways.html.
Et pose links de les resenyes que al seu dia,vaig dedicar-lis per si tens curiositat:)
Ja havia sentit a parlar d'aquest jove director canadenc, però "Mommy" és la primera pel·lícula que he pogut veure d'ell. Agraeixo molt les teves recomanacions.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada