"El viaje de Arlo" (Peter Sohn, 2015) recorda molts clàssics de la Disney, com "Bambi" o "El Rey León". També aquí, un animal desvalgut -tot i tractar-se d'un dinosaure- perd un dels seus progenitors i emprèn un llarg viatge en el decurs del qual coneixerà el valor de l'amistat.
Disney-Pixar produeixen, per primera vegada en la seva història, dues pel·lícules en un mateix any, les dues signades per la mateixa guionista, Meg LeFauve. Però qui esperi un exercici tan original com ho fou "Del revés" es veurà forçosament decebut, ja que LeFauve, potser esgotada després del devesall d'enginy, recorre, com ja hem dit, a tots els clixés marca de la casa. Però la manca d'originalitat del llibret no implica que no contingui bones idees, com la de convertir l'amic humà en una mascota similar a un gos domèstic. I, en qualsevol cas, "El viaje de Arlo" resulta una pel·lícula d'aventures ben estructurada i ben explicada i, sobretot, realitzada amb una tècnica absolutament aclaparadora. Mai abans, en un film d'animació, haureu vist aquests boscos i aquests rius, aquesta naturalesa esplèndida i terrible que sembla més real que en la realitat.
I si els grans us emocioneu i els petits s'espanten en algunes seqüències, no un sàpiga greu. És la màgia de Disney.
2 comentaris:
Está muy lejos de las mejores obras de Pixar, no tanto en la plasticidad, el estilo y el prodigio de la animación, pero sí en la vertiente narrativa, cuya simpleza y previsibilidad, nunca logran emocionarme.
Un abrazo.
Es simple y previsible, aunque a mí me resultó emocionante.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada