diumenge, 20 de desembre del 2015

FELICES 140


"15 años y un día", el treball anterior de Gracia Querejeta, ja no era res de l'altre món. Però, després de veure "Felices 140", costa pensar que la directora va ser al seu dia considerada un nom important del nostre cinema, gràcies a títols com "Siete mesas de billar francés" (2007) o "El último viaje de Robert Rylands" (1996).

"Felices 140" té un greu problema de credibilitat. No em refereixo a la circumstància que la protagonista hagi guanyat 140 milions d'euros a la rifa -a algú li deu tocar de tant en tant- sinó a que convidi amb motiu del seu aniversari a una colla d'energúmens que ningú no podria voler per amics. Que la noia (Maribel Verdú, novament) estigui grillada no em sembla una excusa.

I si els amics i parents fan fàstic des de la primera escena en què apareixen, que el seu comportament posterior sigui moralment reprobable no pot constituir una sorpresa, de manera que no sé quin sentit té fer-ne un llargmetratge de tot plegat. Potser a la directora li passa com als seus personatges: s'ha de menjar calent.

2 comentaris:

TRoyaNa ha dit...

Ricard,
a mí no ens que em va fascisnar,però alguns punts em semblen remarcables,per eixemple,el fet de que algú director/a s´atrevixca a realitzar un thriller en aquest país.
M´agraden per altra banda,les pelis de reencontres entre amics i les tensions que moltes vegades queden amagades sota les bones formes.
Es clar que n´hi ha filies i fobies,però precisament això no em pareix irreal i sí molt present a tots els grups.
També rescate certa crítica dirigida a la codicia,a l´amor pels diners,que pareix que es capaç de destruir quansevol cosa de valor,també l´amistat.

Aprofite per a desitjar-te lo millor en aquestes festes nadalenques.

ricard ha dit...

Doncs a mí també m'agraden els thrillers i les pel·lícules on es retroben vells amics ("Reencuentro" és un dels meu títols favorits de sempre). I sóc conscient que en tots els grups hi ha fílies i fòbies.

Però és que aquesta no me la vaig creure en cap moment. La vaig trobar artificial, quasi absurda i, a més, avorrida.

Què hi farem! En qualsevol cas, et desitjo igualment que passis unes bones festes.