Jaume Balagueró té una predilecció especial pels edificis veïnals de l'Eixample barceloní i sap captar en els seus racons modernistes l'ombra de la decadència, convertint-los en escenaris gòtics per a les seves trames d'horror.
A "Mientras duermes", apareix almenys un apartament lluminós; tal vegada ho és per l'alegria de viure que irradia la seva inquilina, Clara (Marta Etura). César (Luis Tosar), el porter de l'edifici, també somriu als veïns. Però només és una màscara; en realitat, és un autèntic fill de puta que no suporta que la gent sigui feliç perquè ell no és capaç de ser-ne; les accions que César executa amb freda meticulositat fan esgarrifar, però quan fereix amb les paraules és letal, com descobrirà Verónica, la veïna conca. Tosar broda el paper de psicòpata i Balagueró condueix amb mà ferma una narració amb més suspens que no pas terror, malgrat alguna escena una mica gore. És un treball molt elaborat i funciona (tot i que el guió no resisteix una anàlisi seriosa), però "REC" i "Para entrar a vivir", les anteriors històries del director amb edifics d'apartaments poc recomanables, continuen resultant més adrenalítiques.
7 comentaris:
Em va agradar per sobre de tot per les actuacions dels protagonistes però el guió em va decebre una mica i em va deixar sensació de dejà vu. Salutacions. Borgo.
Estic d'acord, tot i que aquesta, si bé menys drenal.lítica, crec que és més rodona que "Rec". Una abraçada.
Miquel: Luis Tosar i Marta Etura estan genials. Jo no vaig trobar que al guió li manqués originalitat, potser una mica pla; ara, algunes situacions resulten poc versemblants, com les proves que va deixant el dolent (fins i tot les posa per escrit, al final).
David: Segur que tens raó, però em declaro fan incondicional de "REC".
Salutacions.
Em va agradar força. La Marta Etura i el Luis Tosar estan sensacionals, como tots els secundaris. I el final, amb aquest esperit de vengança, el vaig trobar francament bo. Una abraçada.
Efectivament, tots ho fan molt bé. El final és coherent amb la maldat del personatge però... No és una mica arriscat facil·litar una prova escrita del seu crim? Una abraçada, Jordi.
Tengo muchas ganas de ver la película.
Espero que te guste, es muy inquietante. Gracias por visitarnos de tan lejos y enhorabuna por tu blog.
Publica un comentari a l'entrada