diumenge, 23 d’octubre del 2011
STEVEN SPIELBERG # 7: PETER PAN
Spielberg és el nen que no vol créixer. No obstant això, el Peter Pan que interpreta Robin Williams a "Hook" (1991) sí que s'ha fet gran i és un advocat molt enfeinat que ha oblidat la seva infància. Però haurà de recuperar-la quan el seu etern enemic, el Capità Garfi (Dustin Hoffman), segresti els seus fills, obligant-lo a tornar al País de Mai Més, amb la companyia de Julia Roberts fent de Campaneta.
Aquesta versió de l'obra de J. M. Barrie té molt mala premsa i potser no s'ho mereix. Sí que és un pèl llarga i no és la pel·lícula més inspirada de Spielberg, però trobo l'enfocament molt original.
Sobre el tema del retorn a l'infància tracta també l'episodi del director per al film "En los límites de la realidad" (1983), titulat "Kick the Can": Els vellets d'un geriàtric tenen l'oportunitat de tornar a ser nens amb l'ajuda d'un personatge misteriós i entranyable interpretat per Scatman Crothers. Aquest petit film també té molt mala fama, i sens dubte no supera l'episodi genial que va dirigir George Miller, però jo recordo haver plorat molt quan el vaig veure en el seu dia i em va impressionar la fotografia de tons daurats, molt escaient.
"A.I. Inteligencia Artificial" (2001), a la qual vaig dedicar un post sencer, és el revers de la moneda: David, el nen robot, voldria créixer, ser com els humans, però no pot. Tota la pel·lícula buscarà la Fada Blava perquè el faci un nen de veritat; al final, el nucli familiar -David i la mare humana- es retroben en un món mecànic que sembla somniat -somnien els androides?- (insisteixo: un dels millors moments de la història del cinema).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Si no creiem en les fades, com podrem veure-les? A mi em va agradar aquesta pel-lícula, utòpica, sobre el creixement de Peter Pan.
Sort que la Wendy va decidir deixar-lo en el seu mon. Va estalviar-nos uns quants maldecaps.
M'apunto "En los límites de la realidad", per poder contrastar-la.
Intel-ligència artificial em recorda a "Pinocho"
Tot em fa pensar en les presons del temps.
Pilar, m'alegra trobar una defensora d'aquesta pel·lícula una mica maleïda que és "Hook".
No és casualitat que "A.I." et recordi "Pinocho": Kubrick, responsable de l'argument, va voler les referències al conte de Collodi, contra el parer de Brian Aldiss, autor del relat original.
El temps és una presó, però podem pintar finestres a les parets, com els protagonistes de "Down by Law".
Una abraçada.
Inoblidable pel-lícula...Bajo el peso de la ley...Inoblidable música...I la fotografia en blanc i negre?...I els diàlegs?
I Roberto Benigni en un paper a la seva mida (i no és fàcil)!
Publica un comentari a l'entrada