2021
1. WEST SIDE STORY, de Steven Spielberg
En un moment que el cinema busca noves formes d'expressar-se, de canvis en les audiències, de forta competència de les plataformes televisives, resulta que el millor títol de l'any és el remake d'un clàssic executat de manera clàssica pel director contemporani que més en sap de narrar com els clàssics amb l'energia dels moderns; a més, és un musical, gènere que no acaba de renéixer ni de trobar el seu públic, més enllà de sorpreses molt puntuals com el cas de "La La Land" ja fa algunes temporades. En fi, què voleu que us digui? Novament, la història de Romeu i Julieta i els enfrontaments entre les bandes de fills d'immigrants polonesos i les d'immigrants porto-riquenys al Nova York dels anys cinquanta, amb les cançons de Sondheim i Bernstein, m'ha captivat.
2. EL PODER DEL PERRO, de Jane Campion
Tampoc el western i el melodrama familiar són gèneres gaire de moda i la neozelandesa Jane Campion s'hi capbussa sense complexos. Cal aclarir, però, que la seva mirada és absolutament contemporània, que l'adscripció genèrica del seu film no és tan evident al cap i a la fi i que la crítica al masclisme resulta prou vigent.
3. OTRA RONDA, de Thomas Vinterberg
El deixeble més espavilat de Von Trier ens parla de quatre amics professors d'institut que experimenten amb l'alcohol. Vinterberg no pretén alliçonar, denunciar ni fer-ne apologia i es limita (sortosament) a oferir una reflexió molt lúcida sobre el tema i sobre la necessitat de sentir-nos estimats i/o valorats.
4. NOMADLAND, de Chloé Zhao
El nomadisme en temps de crisi econòmica enllaça amb l'esperit dels pioners que ja recorrien els espais enormes dels Estats Units; ara li toca fer-ho a la protagonista (excel·lent Frances McDormand) d'una pel·lícula que ens explica -com fan totes les road movies- que el viatge és el destí.
5. ANNETTE, de Léos Carax
Un altre musical en la tria d'enguany que ens arriba de la mà del realitzador francès més radical (amb permís de Gaspar Noé). També és una història d'amor clàssica però exposa obertament el seu caràcter de representació, en la forma i en el fons d'un argument que parla de la vida, de la mort, de les relacions de poder, sempre amb un intens alè poètic.
6. EL BUEN PATRÓN, de Fernando León de Aranoa
Les relacions de poder entre el cap d'una fàbrica de balances i els seus subalterns no són gaire equilibrades. Javier Bardem fa una creació inoblidable d'un personatge que ens pot semblar monstruós però que és, malauradament, més comú del que sembla.
7. DUNE, de Denis Villeneuve
El nostre director canadenc favorit amb permís de David Cronenberg se'n surt prou bé de l'adaptació de la mítica obra de Frank Herbert. Ara caldrà veure'n la segona part.
8. TIEMPO, de M. Night Shyamalan
Un dels genis del cinema de terror contemporani recupera l'instint narratiu dels seus primers títols en aquest conte de misteri, molt claustrofòbic tot i que passa en una platja, que també ens parla de la fugacitat de les nostres vides.
9. LA CRÓNICA FRANCESA, de Wes Anderson
Amb el seu estil peculiar portat (més) a l'extrem, Anderson ens mostra una França intemporal que potser va existir o potser només va ser imaginada.
10. MISA DE MEDIANOCHE, de Mike Flanagan
Per continuar amb el costum d'incloure alguna minisèrie en la tria, optem per aquesta producció d'horror cortesia de Netflix en què Mike Flanagan juga amb algunes constants genèriques i les combina amb un discurs sobre els fanatismes religiosos. El clima de misteri reposa sobre una posada en escena excepcionalment elegant.
2020
1. ANTIDISTURBIOS, de Rodrigo Sorogoyen
Una minisèrie modèlica per la seva energia narrativa, plena d'idees i excepcionalment interpretada.
2. ESTOY PENSANDO EN DEJARLO, de Charlie Kaufman
Una parella va en cotxe a conèixer els pares del noi (Jesse Plemons confirmarà la seva vàlua amb una interpretació molt subtil a "El poder del perro"). Amb aquest senzill punt de partida, un dels creadors més originals del cinema nord-americà ens introdueix en un enigma en què cal fixar-se més en allò que veiem que en uns diàlegs tan literaris com enganyosos.
3. UNDER THE SKIN, de Jonathan Glazer
Com en el film de Kaufman, un cotxe avança per paratges desolats mentre anem descobrint la solitud que habita arreu del planeta Terra. El film, hipnòtic i una mica críptic, és molt més suggeridor que la novel·la de ciència-ficció en què es basa.
4. CORPUS CHRISTI, de Jan Komasa
Missatge apostòlic en un film apte per a agnòstics. El jove Bartosz Bielenia fa una creació inoblidable d'un delinqüent que es fa passar per capellà i acaba sent un exemple de caritat cristiana. Komasa demostra que sap condensar idees en imatges suggeridores, però la concisió d'aquest títol no es repetirà en la posterior "Hater", més ambiciosa i menys aconseguida.
5. MARTIN EDEN, de Pietro Marcello
En una temporada pròdiga en sorpreses, destaca aquesta adaptació d'una novel·la de Jack London sobre un mariner que aspira a escriptor i a casar-se amb una noia rica. Anacronismes i eclecticisme narratiu resultaran idonis per mostrar les aventures del protagonista en els convulsos començaments del segle XX europeu.
6. EL FARO, de Robert Eggers
Uns faroners (brillantment interpretats per Willem Dafoe i Robert Pattinson) són víctimes del seu aïllament (o del seu caràcter, o de l'enigma ocult sota la llum del far) en aquest film en què Eggers confirma el talent visual ja demostrat a "La bruja" i que beu de múltiples referències cinematogràfiques des d'un blanc i negre heretat de l'expressionisme, i literàries.
7. DIAMANTES EN BRUTO, de Joshua i Ben Safdie
Una epopeia frenètica sobre un joier ludòpata autodestructiu (notable creació d'Adam Sandler) a la manera dels personatges de Martin Scorsese, gens casualment productor d'un film que signen dues joves promeses del cinema independent americà.
8. EL AÑO DEL DESCUBRIMIENTO, de Luis López Carrasco
Insòlit documental de més de tres hores de durada en què hom entrevista les víctimes i supervivents de la reconversió industrial viscuda a Cartagena el 1992 i, sigui conscientment o per casualitat, acaba per parlar de la difícil situació d'Espanya i d'Europa en l'actualitat, de les servituds del capitalisme i l'amenaça de la ultradreta.
9. MANK, de David Fincher
En blanc i negre i amb un estil més sobri d'allò que en ell és habitual, Fincher, a partir d'un guió del seu pare sobre el guionista de "Ciudadano Kane", mostra els llums i ombres del Hollywood de l'època daurada. Actuació impecable de Gary Oldman.
10. 1917, de Sam Mendes
Narra l'aventura de dos soldats que han de creuar les línies enemigues durant la Primera Guerra Mundial en un únic pla-seqüència, brillantíssim i espectacular.
