És possible que François Truffaut dirigís "Una chica tan decente como yo" (1972), una comèdia amb un notable component eròtic i bastant humor negre, com a reacció al fracàs de "Las dos inglesas y el amor". També podem especular sobre un homenatge al Hawks de "Bola de fuego" (un sociòleg tímid entrevista per a la seva tesi una jove mal parlada i desinhibida acusada d'assassinat); en última instància, es tracta d'una relació destructiva com la de "La sirena del Mississippi"; i el director inclou referències al music-hall, com va fer Jean Renoir en algun dels seus títols.
Malgrat tot, l'experiment resulta com a mínim discutible. Pel que fa al ritme, Truffaut confon l'agilitat pròpia de la screwball comedy amb la precipitació. La caricatura de tots els personatges masculins d'un film que es podria interpretar en clau feminista és tosca i alguns gags, com el del disc amb so de curses automobilístiques que el cantant posa mentre fa l'amor, semblen extrets d'una comèdia de tercera fila. Haurien hagut de substituir Charles Denner per Louis De Funes.
