L'any 1967, Terence Young va dirigir "Sola en la oscuridad", un thriller original i entretingut en què uns homes entraven a l'apartament de l'Audrey Hepburn, que era cega, amb molt males intencions. Però la minusvalidesa de la noia acabava resultant un avantatge enmig de la foscor.
A "Un lugar tranquilo" (2018), John Krasinski inverteix els termes: els dolents -uns extraterrestres molt lletjos- són cecs, mentre que un dels protagonistes és sord, la qual cosa, paradoxalment, facilitarà la seva supervivència i la dels seus familiars en un entorn en què cal romandre en silenci absolut; per descomptat que això no vol dir que no hi hagi dificultats: si no, no hi hauria pel·lícula i us ben asseguro que és un dels títols més angoixants que he pogut veure.
L'originalitat de la trama és relativa i, més enllà de la referència ja esmentada i potser no del tot conscient, el film de Krasinski (qui també actua, al costat de l'excel·lent Emily Blunt i d'uns intèrprets infantils també força solvents) ens recordarà "Señales", d'en Shyamalan (entorn post-apocalíptic, el setge dels extraterrestres a una granja enmig de camps de blat de moro), i algun film d'en Tim Burton, no diré quin. I potser mil i un detalls d'altres títols de terror i ciència-ficció. Però l'eficàcia de la posada en escena, la precisió del guió i el treball molt imaginatiu sobre la banda sonora, amb el silenci com a element dramàtic de primer ordre, fan d'aquesta pel·lícula de gènere una de les propostes més brillants de les darreres temporades.