Un jove de bellesa immarcescible (Terence Stamp, qui acabava de rodar amb Fellini "Toby Dammit") passa uns dies a casa d'una família burgesa de Milà i provoca en els seus membres (inclosa la criada) una commoció de conseqüències extraordinàries. Tot això, explicat sense gairebé diàlegs, amb música d'Ennio Morricone i de Mozart (el Rèquiem).
Pasolini ha depurat el seu estil fins a l'abstracció i aconsegueix amb "Teorema" (1968) una obra radical i suggerent, lúcida i enigmàtica, en qualsevol cas bellíssima, una obra mestra paradigma de la revolució que va voler significar el cinema d'autor a la dècada dels seixanta.