OCULTS

"No mires a los ojos" (Félix Viscarret, 2022) pren el seu títol d'una cançó de Golpes Bajos que va sonar força durant els anys vuitanta, la lletra de la qual resumeix el problema del seu protagonista (excel·lent Paco León), un individu misantrop, sense habilitats socials, que, per un estrany atzar, viu ocult rere un armari al dormitori d'una família que també arrossega alguns traumes, en particular la dona (Leonor Watling). 

Allò que prometia ser una trama de suspens acaba esdevenint un conte sobre la solitud i l'enyor dotat de cert alè poètic. Li perdonarem algun gir de guió massa obvi que té a veure amb Iñaki Gabilondo. I no diré més. 

Ens ha recordat un altre títol espanyol sobre un paio que viu amagat, tot i que, en aquest cas, no per voluntat pròpia, si més no en un principi. 

"La trinchera infinita" (Jon Garaño, Aitor Arregi, José Mari Goenaga, 2019) parla dels talps, dels homes que, a causa de la Guerra Civil i per salvar la pell, van romandre ocults en un amagatall durant anys (més de trenta, en aquest cas). 

La història és colpidora i el film està ben planificat a partir del punt de vista del protagonista. Però no seria la gran pel·lícula que és sense la interpretació impagable d'Antonio de la Torre, qui deu ser l'únic actor capaç de ser eloqüent mentre es limita a cruspir-se un plat de llenties.