L'any 1924, gràcies a l'èxit obtingut amb "El doctor Mabuse", Fritz Lang aborda un projecte molt ambiciós: traslladar al cinema les llegendes germàniques recullides en el poema èpic medieval La Cançó dels Nibelungs, en una producció que duraria unes cinc hores dividida en dues parts: "La muerte de Sigfrido" i "La venganza de Krimilda".
Sigfrid és un paio molt ros i molt ari que marxa del llogarret on viu, amb el seu cavall i la seva espasa, i pel camí mata un pobre drac que no emprenyava ningú. Després, descobreix el tresor d'uns nans molt lletjos que hom anomena els nibelungs i els hi pren. Malgrat tantes injustícies, el noi se'ns presenta com un heroi.
Arriba al regne dels burgundis i es casa amb la bella ària Krimilda. I després, quan per fi es decideix a fer una bona acció i ajuda el rei Gunther a resoldre els seus problemes conjugals amb la valquíria Brunilda, un embolic de gelos propicia el seu assassinat. A la segona part, Krimilda es venja sense pietat; el seu pla inclou casar-se amb l'Etzel, rei dels huns, que és lleig amb avarícia com els passa als qui no tenen la sort d'haver nascut aris (però molt bon pare, això sí que ho té).
Veient com les gastaven aquests germànics, no és estrany que els nazis seguissin llur exemple i ataquessin els països veïns, apropiant-se de les seves riqueses i carregant-se qualsevol que no compartís la bellesa de la raça escollida dels déus.
Més enllà d'aquestes consideracions ideològiques, el film de Lang és notable per la seva bellesa plàstica i l'elegant composició dels plans. Retrata de manera pictòrica uns exteriors de boscos frondosos. Els decorats són monumentals però els interiors (alguns amb sostre) són austers i la fantasia es concentra en els vestits d'uns personatges situats de manera simètrica en el pla.
