LAS LARGAS VACACIONES DEL 36

En plena Transició espanyola, s'estrenava la primera pel·lícula que parlava de la Guerra Civil des del punt de vista dels vençuts, potser encara amb certa timidesa, vista des de la rereguarda, des de la mirada d'uns nens que, amb llurs famílies pertanyents a la burgesia barcelonina, passaven les vacances -unes vacances que esdevindrien molt llargues com s'anuncia des del títol- en un poblet vora Martorell. 

Potser la rellevància de "Las largas vacaciones del 36" (Jaime Camino, 1976) sigui més històrica que cinematogràfica, però el film desenvolupa amb eficàcia la seva estructura coral, sap transmetre el dramatisme d'unes circumstàncies excepcionals -que esperem no es tornin a repetir- i es beneficia d'unes interpretacions notables, amb mencions d'honor per a Francisco Rabal en el seu paper de mestre d'escola i, sobretot, per a una irresistible Ángela Molina, mite eròtic dels joves protagonistes i dels espectadors de qualsevol edat.