dilluns, 19 de juliol del 2021

LAS LARGAS VACACIONES DEL 36

En plena Transició espanyola, s'estrenava la primera pel·lícula que parlava de la Guerra Civil des del punt de vista dels vençuts, potser encara amb certa timidesa, vista des de la rereguarda, des de la mirada d'uns nens que, amb llurs famílies pertanyents a la burgesia barcelonina, passaven les vacances -unes vacances que esdevindrien molt llargues com s'anuncia des del títol- en un poblet vora Martorell. 

Potser la rellevància de "Las largas vacaciones del 36" (Jaime Camino, 1976) sigui més històrica que cinematogràfica, però el film desenvolupa amb eficàcia la seva estructura coral, sap transmetre el dramatisme d'unes circumstàncies excepcionals -que esperem no es tornin a repetir- i es beneficia d'unes interpretacions notables, amb mencions d'honor per a Francisco Rabal en el seu paper de mestre d'escola i, sobretot, per a una irresistible Ángela Molina, mite eròtic dels joves protagonistes i dels espectadors de qualsevol edat.

7 comentaris:

Trecce ha dit...

Unas vacaciones que para algunos duraron más de la cuenta, nada menos que cuarenta años.

Cinefilia ha dit...

Malgrat les limitacions que puguin tenir, les produccions dirigides per Jaime Camino, sobretot aquelles en que va abordar el tema de la Guerra Civil, constitueixen una de les filmografies més dignes del cinema espanyol.

Una abraçada

Fran ha dit...

Que tal Ricard!
La memoria ya me juega malas pasadas, no la tengo muy presente asi que me temo que no la he visto. Queda anota y tratare de buscarla.
Lo de Angela Molina lo suscribo...
Saludos!

Pedro Rodríguez ha dit...

Pues sí, Ricard, el verano del 36 duró casi tres años para aquellos veraneantes de aquel pueblo de la costa. Justo hasta el momento que entraron los vencedores de aquella guerra cainita en Cataluña y comienza otra historia que duraría tres décadas y media. Jaime Camino dibuja un retrato custumbrista que a la vez es un interesante testimonio de la burguesía catalana previa a aquella guerra fratricida.

Como dispongo de FlixOlé voy recuperando todas estas películas convertidas ya en un estudio sociológico y casi antropológico de nuestro cine.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Trecce: Y no deja de tener su gracia que entre el inicio de la Guerra Civil y el estreno de la película pasasen exactamente esos cuarenta años.

Juan: Indubtablement.

Fran: Por recuperar las escenas con la Molina ya vale la pena.

Pedro: Los burgueses intentan ir tirando y que el conflicto les afecte lo menos posible. Vamos, como siempre.

Una abraçada a tots.

miquel zueras ha dit...

A una entrevista -crec que a "Fotogramas"- Camino deia que a la pel.licula original cap el final entraven les tropes marroquines al poble i maltractaven a la parella de feixistes amagats allà, pero la censura va eliminar aquestes escenes.
Salut.
Borgo.

ricard ha dit...

Sí, també ho van dir en la presentació de la pel·lícula a la 2. Fins i tot van mostrar un pla en què vèiem els moros (es pot dir moros, oi?) a cavall entrant al poble.

Salutacions.