Després d'"El sueño eterno", la parella Humphrey Bogart i Lauren Bacall van tornar a treballar junts a "La senda tenebrosa" (Delmer Daves, 1947). Aquest film és molt ambiciós visualment i està rodat en càmera subjectiva fins que al convicte fugit de la presó Vincent Parry l'operen perquè no el reconegui la policia i li deixen la cara de Humphrey Bogart (òbviament, també era una excusa per no fitxar un altre actor per al mateix paper, tot i que, paradoxalment, surt el Parry original en la fotografia d'un diari). Les filigranes visuals, però, no s'acaben aquí i, més endavant, topem amb un contrapicat en què la càmera enfoca el protagonista des de més avall d'un cadàver estès a terra (suposem que estirat sobre un vidre); i la molt notable fotografia de Sidney Hickox ens delecta amb els peculiars exteriors costeruts de San Francisco.
Però l'apartat literari, a pesar que el guió del mateix Daves adapta una novel·la de l'especialista David Goodis, ens sembla molt més insuficient, una història d'amor i de venjança en què els protagonistes poden interactuar gràcies a unes casualitats impossibles i totes les coses passen perquè el guió diu que han de passar, i això no només afecta la versemblança sinó que anul·la qualsevol indici d'emoció o de suspens, ja que els esdeveniments acaben resultant perfectament previsibles. I fa una mica de riure que Lauren Bacall s'enamori del personatge sense que l'impressioni gens ni mica el canvi de cara a mitja pel·lícula.
Tranquil·la, quan li treguin les benes serà el teu marit!
El recurs a la càmera subjectiva va ser utilitzat el mateix any per Robert Montgomery en un altre thriller, "La dama del lago", i, en aquest cas, abasta la totalitat del metratge. Curiosament, l'actor-director fa de Philip Marlowe, el detectiu creat per la ploma de Raymond Chandler a qui havia donat vida Bogart a "El sueño eterno".
Però volem deixar constància que el dibuixant Will Eisner ja havia fet servir el cinematogràfic recurs de la càmera subjectiva, ficant-nos directament rere els ulls del personatge, en una aventura de la sèrie The Spirit titulada "L'assassí" i publicada uns mesos abans, a finals del 1946.
El recurs a la càmera subjectiva va ser utilitzat el mateix any per Robert Montgomery en un altre thriller, "La dama del lago", i, en aquest cas, abasta la totalitat del metratge. Curiosament, l'actor-director fa de Philip Marlowe, el detectiu creat per la ploma de Raymond Chandler a qui havia donat vida Bogart a "El sueño eterno".
