Tampoc "La cura del bienestar" (2017) és una pel·lícula concisa. Gore Verbinski, en els seus èxits ("Piratas del Caribe") com en els seus fracassos ("El llanero solitario") abusa de l'excés i del metratge.
Però no podem dir que no es tracti d'un film interessant. Fins i tot és fascinant a estones, aquesta actualització del conte gòtic; tot i que l'escenari principal -un balneari misteriós en un castell als Alps Suïssos- no és precisament modern. L'arribada del protagonista cercant-hi un directiu de la seva empresa de Wall Street recorda tant "El corazón de las tinieblas" com "Drácula"; també l'ombra de Frankenstein o del Fantasma de l'Òpera recorre un relat que es mou amb habilitat entre el tòpic i la sorpresa, ple de moments magnífics (la visita al poble, per exemple), i que tampoc no decep en el tram final que potser no és gaire original però resulta adequadament espectacular i també romàntic, amb l'ajuda inestimable d'una Mia Goth -la jove empresonada al castell- que té l'aire desvalgut que convenia al personatge sense que això la faci menys atractiva.