El film de Christensen destaca per una posada en escena d'arrel pictòrica que no exclou solucions més avançades: sobreimpressions, primeríssims plans, trencament constant de "la quarta paret". I l'episodi que escenifica un procés de la Inquisició -constitueix el gruix de la pel·lícula- i que ens recorda els seus mètodes brutals i la seva lògica absurda i terrible és, encara avui dia, corprenedor.
Una pel·lícula visualment bella i, alhora, terrorífica; fixeu-vos en la càrrega sexual de moltes de les imatges (la repressió sexual es troba en l'origen de la histèria com en moltes de les supersticions associades a la bruixeria i les obsessions malaltisses dels inquisidors):
