FUE LA MANO DE DIOS

Si "La gran belleza" s'assemblava molt a "La dolce vita" i "La juventud" equivalia al "Ocho y medio" fellinià, l'autobiogràfica "Fue la mano de Dios" vindria a ser el particular "Amarcord" de Paolo Sorrentino, qui ens parla de la seva joventut a Nàpols, de la seva família, del seu pas traumàtic cap a la maduresa i, com a fil conductor, del fitxatge de Maradona, un succés absolutament catàrtic. 

Cal dir, però, que si l'inici del film és clarament deutor de Fellini, aviat esdevé més sobri i personal.