L'any 1968, John Cassavetes dirigia un títol essencial del cinema independent: "Faces" narra la crisi d'un matrimoni burgès amb un estil proper al gènere documental -a pesar de la preeminència dels primers i els primeríssims plans-, amb seqüències molt llargues presentades gairebé en temps real; resulta igualment moderna per la franquesa amb què aborda temes com la llibertat sexual i l'adulteri.