Dirigida el 1963 per Lindsay Anderson, "El ingenuo salvaje" és un altre títol prototípic del Free Cinema britànic. Adapta una novel·la de David Storey i té molts aspectes en comú amb altres títols del moviment, com els que ja vam comentar al bloc, "Sábado noche, domingo mañana" o "La soledad del corredor del fondo"; com en la segona, la major part del film s'estructura en flash-backs, records del protagonista mentre un dentista li extreu les dents que li han trencat en un partit de rugbi; com Arthur Seaton o Colin Smith, Frank Machin també és un obrer, amb un caràcter difícil, i aconsegueix diners gràcies als seus èxits esportius però això no li obre les portes d'una societat classista i hipòcrita ni li permet trobar la felicitat al costat d'una vídua que se li resisteix.
Anderson, format en el documental, mostra la duresa del rugbi i la duresa de la vida als barris obrers amb un estil realista que contrasta amb l'estructura narrativa una mica capriciosa a què fèiem referència i amb una banda sonora que sembla més pròpia d'un film de ciència-ficció, a càrrec del català exiliat Roberto Gerhard.
Com Albert Finney i Tom Courtenay en els altres films a què hem fet referència, un protagonista contradictori, rebel i alhora torturat, permet a Richard Harris una interpretació notable, tot i que recorda en alguns moments a un Marlon Brando passat de voltes (potser se li va enganxar alguna cosa quan van coincidir un any abans a "Rebelión a bordo"); en fi, tant ell com Rachel Roberts (la vídua) van merèixer nominacions a l'Òscar.
