Roba tot allò que li posin al davant, fins i tot un barrell d'or d'unes quantes tones que la policia fa servir d'esquer. Però no fuig a cap illa tropical sinó que s'amaga al piset que té muntat en una cova, amb una decoració molt pop i -això sí- la companyia d'una guapíssima Marisa Mell, un mite eròtic del cinema europeu de l'època.
"Diabolik" només pretén entretenir i no és un film memorable, tot i que, a part de la bellesa dels protagonistes, cal destacar la banda sonora d'Ennio Morricone i algunes notes d'humor malèvol: després que el Ministeri de l'Interior ofereixi un milió de dòlars a qui trobi l'escàpol Diabolik, el lladre destrueix com a represàlia totes les oficines d'Hisenda del país; el govern, privat de les dades fiscals i enfrontat a la ruïna, demana als ciutadans que paguin els impostos que els corresponen voluntàriament; però aquesta insòlita crida al patriotisme rebrà com a resposta el silenci i alguna rialla dels contribuents.
Erotisme soterrat:
