Roba tot allò que li posin al davant, fins i tot un barrell d'or d'unes quantes tones que la policia fa servir d'esquer. Però no fuig a cap illa tropical sinó que s'amaga al piset que té muntat en una cova, amb una decoració molt pop i -això sí- la companyia d'una guapíssima Marisa Mell, un mite eròtic del cinema europeu de l'època.
"Diabolik" només pretén entretenir i no és un film memorable, tot i que, a part de la bellesa dels protagonistes, cal destacar la banda sonora d'Ennio Morricone i algunes notes d'humor malèvol: després que el Ministeri de l'Interior ofereixi un milió de dòlars a qui trobi l'escàpol Diabolik, el lladre destrueix com a represàlia totes les oficines d'Hisenda del país; el govern, privat de les dades fiscals i enfrontat a la ruïna, demana als ciutadans que paguin els impostos que els corresponen voluntàriament; però aquesta insòlita crida al patriotisme rebrà com a resposta el silenci i alguna rialla dels contribuents.
4 comentaris:
Es un curioso personaje, que tiene recursos de héroe, como máscara, refugio en una cueva. Pero está más cercano a ser un villano, con métodos letales. Aunque con cierta sofiticación, elegancia.
Vi una versión de 2021, que me pareció interesante, cuando buscaba esta versión que reseñás.
Saludos.
No he visto la versión de 2021. Seguramente cuenta con más presupuesto que la más bien modesta película de Bava.
Es cierto que Diabolik es un personaje atípico, mezcla de héroe y villano. En cualquier caso, resulta simpático; y, para que gane en comparación, sale otro malo que es mucho más malo, interpretado por Adolfo Celi.
Saludos.
Una estética muy de la época.
Deliberadamente pop. El productor quería algo en la línea de "Barbarella".
Publica un comentari a l'entrada