No em van desagradar "C.R.A.Z.Y." (2005) ni "Café de Flore" (2011), que són els únics títols que coneixia del canadenc Jean-Marc Vallée, tot i que els perjudicava una certa tendència a l'artifici. "Dallas Buyers Club" (2013), basada en una història real, és força més directa i reposa en una interpretació excel·lent de Matthew McConaughey (us heu fixat, que portem tot l'any parlant d'aquest senyor?). Situada als anys vuitanta, quan la sida va començar a fer estralls, explica la història d'un seropositiu texà, faldiller, amant de la gresca i particularment homòfob, que, paradoxalment, acaba convertint-se en un heroi per al col·lectiu homosexual en el seu enfrontament amb la indústria farmacèutica (la pel·lícula li agradaria molt a la Teresa Forcadas). És un típic argument de superació personal i denúncia d'aquells que recullen molts Òscars, però se segueix amb interès i és destacable gràcies al treball dels dos premiats: McConaughey i, com a secundari, Jared Leto, en el paper d'un transvestit.