dimarts, 7 de juliol del 2026

DREAMS

Potser la darrera pel·lícula del mexicà Michel Franco confia excessivament en les composicions estàtiques, i potser esdevé redundant, però no podem negar que el seu discurs sobre el classisme i la falsa caritat resulta demolidor. 

A més, Jessica Chastain està perfecta en el paper.

5 comentaris:

Trecce ha dit...

Las diferencias de clases y los problemas que conlleva la emigración tratados quizá sin la brillantez que se espera.

Teo Calderón ha dit...

Esa historia de amor y sexo sirve al director para explorar sutilmente ese lado oscuro que albergamos dentro, ese que permanece ignorado mientras todo va bien, el devenir nos sonríe y no se tienen problemas reales en la vida. Jennifer (espléndida Jessica Chastain) se cree buena persona hasta que surge una situación que amenaza su status privilegiado y no reacciona bien. Emergen entonces la violencia y la soberbia de las clases altas y sus dinámicas de poder frente a los desfavorecidos incluyendo un toque de racismo en este caso.
Un saludo.

ricard ha dit...

Trecce: Quizás el desarrollo narrativo podría mejorar, pero no se le puede negar contundencia.

Teo: El retrato de Jennifer y su entorno familiar (y social) me parece muy lúcido. En ese sentido, además, juega a favor la frialdad de la puesta en escena.

Saludos.

Cinefilia ha dit...

Resulta revelador com ella rebutja agafar-li la mà quan estan als EUA, però en canvi no té cap inconvenient a fer-ho quan passegen pel carrer a Mèxic. O l'escena en que s'incomoda perquè el noi es posa a parlar amb un cambrer mexicà. Potser peca de maniquea o tendenciosa, però en línies generals és una pel•lícula que capta molt bé els prejudicis de classe que sovint es donen al primer món respecte els immigrants.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Estem d'acord, i els moments que esmentes són certament reveladors de la desigualtat en la relació i dels prejudicis que s'interposen.

Una abraçada.