"La luz" (2026) és l'aportació espanyola, de la mà de Fernando Franco, realitzador especialitzat en temes polèmics ("La herida", "La consagración de la primavera"), qui aconsegueix una mirada més controvertida oferint el protagonisme absolut a un culpable (penedit?), interpretat amb convicció per un Alberto San Juan que apareix en totes les escenes, acompanyat, però, d'il·lustres secundaris com Pedro Casablanc, María Galiana, Ramón Barea, Luis Callejo, Nacho Sánchez (és premeditat que fos el protagonista de "Mantícora"?) o Miguel Rellán, el discurs del qual sobre la necessitat d'adaptar l'Església als "nous costums" constitueix el moment més terrorífic d'una pel·lícula que en té més d'un.
4 comentaris:
Vi esta película el pasado fin de semana y nuevamente Franco se moja con un tema espinoso. Evita el juicio explícito y construye un relato inquietante donde la cámara observa con frialdad a personajes atrapados por la culpa, la fe y la imposibilidad de reparar el daño causado. La cuestión es: ¿qué pasa cuando el arrepentimiento llega demasiado tarde?
Una abraçada.
Errar es humano y perdonar divino, pero esta película no deja títere con cabeza.
Una abraçada.
Muy valiente y certera.
Incluso necesaria.
Publica un comentari a l'entrada