"Crimen perfecto" (Alfred Hitchcock, 1954) transcorre en un escenari pràcticament únic. El perill de la teatralitat ja l'havia esquivat el realitzador a "La soga" gràcies al pla-seqüència, de manera que un risc havia esdevingut una oportunitat. Aquí, es conforma amb alguns plans picats i de detall, sempre al servei d'un guió prou hàbil, i comptant amb un dolent (Ray Milland) tan calculador i elegant com la història requeria. En qualsevol cas, la seva capacitat de narrar en imatges queda demostrada sobradament en l'inici del film, quan ens fa saber que el matrimoni protagonista potser no és tan idíl·lic com aparenta i que la dona té un amant, sense ni una paraula, menys de deu plans -inclosos els dos de petons entre Grace Kelly i els seus oponents-, i poc més d'un minut de metratge.
Per cert, una vegada més queda clar que els crims perfectes no existeixen, fins i tot quan, com també passava a "Extraños en un tren", s'utilitzen els serveis d'un tercer aparentment desinteressat i un dels personatges és tennista (en aquest cas, retirat).
8 comentaris:
No es tenida por las mejores del maestro, pero es una delicia por muchos motivos.
Su aparente teatralidad debió influir en su consideración crítica. Pero, como señalas, es una película muy entretenida y sin duda más perfecta que el crimen narrado.
Otro muestra de la sabiduría narrativa del maestro Hitchcock. Me gusta que hayas destacado la interpretación de Ray Milland. Creo que sus papeles de "malo" eran los mejores de su carrera. No sé por qué, pero siempre lo asocio a George Sanders.
Saludos.
Supongo que por los modales refinados y la falta de escrúpulos que acostumbraban a exhibir sus personajes.
Saludos.
Té mèrit escriure una ressenya sobre "Crimen perfecto" sense fer esment de l'escena de les tissores (és broma). Recordo haver-la vist en 3D a la Filmoteca, la qual cosa augmenta la seva espectacularitat.
Una abraçada.
No he vist la versió en 3-D, llàstima.
Una abraçada.
Me parece un gran divertimento de Hitchcock, pero le pesa un poco su teatralidad. Creo que el remake de Andrew David es superior porque no adolece de ese problema y Michael Douglas borda su papel de marido malvado.
Saludos.
Puede que tengas razón, aunque tengo un poco olvidado el remake.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada