Una joveníssima Jennifer Connelly arriba a un internat suís que compta amb la preceptiva institutriu autoritària i amb el no menys preceptiu assassí en sèrie voltant pels jardins i racons d'una mansió en què sembla ser va residir Richard Wagner.
Dario Argento, però, evita alguns tòpics del subgènere i barreja un giallo més o menys convencional amb elements de terror gore, i també fantàstics, a partir de la relació de la protagonista amb els insectes, als quals sembla governar, sense que en sapiguem la raó i malgrat els esforços del científic interpretat per Donald Pleasance per buscar-hi certa lògica.
"Phenomena" (1985) juga amb el contrast entre la bellesa de la noia i la lletjor de cucs, insectes i monstres diversos, sense renunciar a una atmosfera onírica que acaba sent el millor d'un treball més entretingut per l'acumulació d'efectes que per un suspens força relatiu.
6 comentaris:
Laa he visto. Una lograda película, muy original.
Saludos.
Bastante curiosa, sí.
Saludos.
Extraño y fascinante cruce entre el giallo, el terror sobrenatural y el fantástico el que nos presentó en su día Argento y que vi de estreno en un cine de Sant Felíu de Llobregat. Con una atmósfera onírica, una banda sonora potentísima (Goblin, Iron Maiden), un paisaje cautivador y la hipnótica presencia de Jennifer Connelly, somos invitados a un cuento macabro que combina belleza, violencia y locura en igual medida. Mi favorita de Argento es Rojo profundo, pero este artefacto siempre me ha divertido a pesar del desprecio por la coherencia argumental.
Una abraçada.
La coherencia argumental nunca ha sido su fuerte.
Creo que yo también me quedo con "Rojo oscuro".
Una abraçada.
Quizá, junto a "Profondo Rosso", lo más interesante del autor.
Bueno, también cabe destacar "Suspiria". Y me gustaría recuperar "Inferno", aunque, cuando la vi en su estreno, no me gustó nada.
Publica un comentari a l'entrada