Dirigida per Jonás Trueba i escrita per ell mateix amb la col·laboració dels protagonistes, Itsaso Arana (que és la seva parella a la vida real) i el ja imprescindible Vito Sanz, la pel·lícula es dedica a mostrar com el matrimoni en descomposició explica a parents i coneguts la seva idea, rebuda sempre amb sorpresa, certa commiseració i, sovint, amb l'afegitó que li dóna títol. En definitiva, Trueba i els excel·lents protagonistes juguen amb el contrast entre la presumpta bona disposició que implica el fet de voler fer una festa de la separació i la probable desfeta interna, expressada amb molta subtilesa.
Trueba se'n surt molt bé i s'atreveix amb un joc metalingüístic, puix que la dona està fent una pel·lícula amb el marit de protagonista que resulta indistingible de la que estem veient. El joc condueix a moments brillants, com la dissertació en la presentació del seu treball sobre si es tracta d'una història circular o lineal (l'escena acaba amb els personatges sobre una plaça en forma de cercle), francament curiosos, com la trobada amb un amic que és el protagonista de la sèrie "Los años nuevos" (n'haurem de parlar quan hagi vist tots els episodis), en ple rodatge de la mateixa, o les dues coses alhora, com l'escena amb Fernando Trueba, qui fa de pare de la noia i demostra que podria ser un actor boníssim (una segona carrera ara que la de director sembla haver entrat en via morta?).
3 comentaris:
No tiene mala pinta.
Está muy bien.
Un dels millors cineastes que té ara mateix el cinema espanyol.
Bona entrada d'any!
Publica un comentari a l'entrada