El tímid Víctor Van Dort (doblat per Johnny Depp) no té gaire traça a l'hora d'assajar el seu casament amb la bella Victòria. Es refugia al bosc i prova de posar l'anell en una arrel, que resulta ser el dit de la núvia cadàver del títol (doblada per Helena Bonham Carter), una jove assassinada pel seu amant i que ara reclama Víctor com a espòs legítim, la qual cosa els conduirà a un viatge d'anada i tornada al món dels morts, que, com passava a "Bitelchús", pot ser més alegre que el dels vius, una mica estirats.
"La novia cadáver" conté, doncs, fantasia i humor en un escenari gòtic, que són elements característics dels seus millors treballs.
Com a film d'animació, és extraordinari. Però, no ens enganyem: el director ja tenia experiència en el gènere, tant en els seus curtmetratges com en l'anterior "Pesadilla antes de Navidad" (1993), que, tot i estar signada per Henry Selick, recull motius i personatges ideats per Burton. És també un musical amb una extraordinària partitura de Danny Elfman i un títol idoni per recuperar en aquestes dates, un relat d'humor i unes gotes de terror, i tones de poesia encara que sigui macabra, en què els habitants del món de Halloween, amb Jack Skellington al capdavant, es disposen a fer la seva versió del Nadal.
2 comentaris:
Una gran, inspirada película de Tim Burton. Que me parece que tiene mucho del Romanticismo, como movimiento artístico.
Por lo del amor entre circunstancias oscuras, lo sobrenatural.
Y ttambién el toque de Burton, sobre quienes son los personajes realmente siniestros.
Estaba claro que Helena Bohan-Carter sólo podía hacer ese personaje, no el de Victoria.
Es una película para volver a ver.
Saludos.
No resulta nada gratuita la referencia al Romanticismo. Llevas razón en todo.
Saludos y Feliz Navidad!
Publica un comentari a l'entrada