Renuncia a l'excés visual dels darrers treballs però no al surrealisme ni a l'humor negre que impregnen les tres històries que componen el film, cadascuna més estranya que l'anterior, ocasionalment brillants i tal vegada gratuïtes, tot i que semblen voler recuperar motius ja presents en la seva filmografia, com ara la solitud de l'individu, la recerca de la identitat -pròpia o aliena-, la necessitat de creure en alguna cosa o d'integrar-se en el grup, encara que sigui tan tòxic com la secta del tercer fragment.
4 comentaris:
Bastante reconocible como obra de su autor.
Y del guionista Efthymis Filippou.
Divertidíssima. Em va agradar força més que Poor Things. Jesse Plemons s'està convertint en un dels meus actors preferits.
Jo no m'atreviria a dir que és millor que "Pobres criaturas", però, sobre el treball de Plemons, hem d'estar d'acord per força.
Publica un comentari a l'entrada