Per què no? Paola Cortellesi (directora i actriu protagonista) ens trasllada a la immediata postguerra per mostrar-nos els problemes d'una mestressa de casa que té molta feina i un marit maltractador, en blanc i negre i amb l'ànima d'una autèntica (i molt bona) pel·lícula neorealista, fidel a la forma i l'esperit d'aquells títols que només els italians sabien fer, tot i que, paradoxalment, fugi de la fotocòpia endolcint la trama amb números musicals o incloent cançons modernes i travellings en càmera lenta; el muntatge paral·lel afavorirà el suspens d'una història universal però, tanmateix, sorprenent.
3 comentaris:
Una gran proposta, fresca i dinàmica, però no menys profunda.
Una abraçada.
Curiosa película.
Juan: Divertida i amb missatge. Què més vols?
Trecce: Sin duda.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada