Que el fill s'emborratxi i sigui un capsigrany, la filla una nimfòmana, o que un tercer al servei del vell magnat atresori totes les virtuts que els manquen als hereus, també propicia un esquema que podem retrobar a altres films de l'època (d'entre els comentats en aquest bloc, "El largo y cálido verano" o "Con él llegó el escándalo").
Rock Hudson és el guardaespatlles de moral irreprotxable i els fills malcriats estan interpretats per Robert Stack i Dorothy Malone (els mateixos actors d'"Ángeles sin brillo", en papers no gaire diferents). Però intervé una altra dona que portarà de corcoll els protagonistes masculins: una assenyada publicista amb els trets de Lauren Bacall. Contra tot pronòstic, es casa amb el ric dipsòman, i durant un temps seran feliços i menjaran anissos. Però l'espectacular inici d'un film narrat en flash-back ja ens ha advertit que tot acabarà en tragèdia. Al cap i a la fi, és una pel·lícula de Douglas Sirk, amb uns colors increïbles cortesia del gran Rusell Metty, dotada de tanta passió com intel·ligència (menció d'honor al pla que tanca el film, amb l'hereva de l'imperi abraçant la fàl·lica figura d'una torre de perforació).
4 comentaris:
Un comienzo que es toda una declaración estética de intenciones.
Introduce con inusitada brillantez los motivos principales de la historia: los pozos de petróleo, el coche deportivo como símbolo de ostentación, el whisky, el viento como símbolo del frenesí, los colores saturados del atardecer, una pistola...
La recordo com una pel·lícula arravatadament intensa, en la línia de la majoria de melodrames dirigits per Douglas Sirk.
Una abraçada.
Ho és.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada