Bob Merrick (Rock Hudson) és com els personatges que interpretaria Robert Stack a les ordres de Sirk: amant del risc ("Ángeles sin brillo"), milionari i bevedor ("Escrito sobre el viento"). A més de cràpula i antipàtic, és força malastruc; involuntàriament, causa la mort d'un metge molt bona persona i, poc després, fa que la vídua (Jane Wyman), de qui s'ha enamorat tot i que la dona sembla una monja, perdi la vista en un accident absurd. Ella no el pot ni veure (perdoneu el fàcil acudit) però ell la festejarà fent-se passar per un altre; mentrestant, es torna bona persona i decideix tornar als estudis de medicina que havia deixat per fer de ric. Intuïu com s'acabarà?
Sirk i els seus entregats actors aborden una història tan inversemblant amb una convicció insòlita, traient or de la majoria d'escenes, sobretot de les més romàntiques a la platja o a una Suïssa de postal. La fotografia de Russell Metty contribueix a l'atmosfera irreal del conjunt i alguns enquadraments recorden la capacitat del realitzador per a les imatges suggerents: per exemple, en la intervenció quirúrgica del final, Merrick/Hudson troba el valor que li manca quan veu com el pintor que li ha mostrat les virtuts cristianes l'observa des d'un espai situat sobre el quiròfan, com si fos Déu mateix que guia les seves accions des del Cel.
6 comentaris:
Un afilado y perfeccionado remake de un film que realizara John M. Stahl en 1935. En esta ocasión, el gran Douglas Sirk, perfecto dominador de los resortes del melodrama, manejó el exceso con maestría, consiguiendo una obra que bordea lo sublime desde el terreno de lo delirante (por ejemplo, las apariciones del personaje que incorpora Otto Kruger).
Un saludo.
"Bordea lo sublime desde el terreno de lo delirante". Es una definición exacta.
Saludos.
Claramente inverosímil.
Y lo de melodrama define bien a esta película.
El maestro del melodrama en otra de sus películas de excelente nivel.
Sirk, director especialista en el melodrama adapta a otro realizador avezado y lo supera.
Saludos.
Demiurgo: Por eso se le conoce a Douglas Sirk como el maestro del melodrama.
Trecce: Pues eso.
ethan: Reconozco mi ignorancia de la obra de John M. Stahl.
Saludos y gracias por comentar.
Publica un comentari a l'entrada