dilluns, 22 de gener del 2024

LA ZONA DE INTERÉS

L'imprevisible Jonathan Glazer estrena llargmetratge deu anys després d'"Under the Skin", ara amb una temàtica més realista, fins i tot brutalment realista, podríem dir. 

"La zona de interés" (2023) mostra el dia a dia de la família Höss. Tenen una casa amb jardí i piscina, al costat mateix de la feina del marit, comandant a Auschwitz. Cuiden les flors i juguen amb els seus fills i no sembla molestar-los gaire el fum que surt de les xemeneies ni els crits que arriben del camp d'extermini. De fet, quan volen traslladar a Rudolph per a una feina més administrativa, la Hedwig s'amoïna perquè allà, a Auschwitz, són feliços. 

Amb plans generals que mai no mostren l'horror rere els murs del camp, Glazer ens parla sense fer discursos d'allò que hom va anomenar la banalitat del mal. Ens recorda que els artífexs de l'Holocaust no eren monstres, sinó bons pares de família, funcionaris al servei d'un sistema abominable. "La zona de interés" aporta un punt de vista complementari al d'altres films sobre l'Holocaust i és, al meu entendre, un títol necessari, potser fins i tot imprescindible.

7 comentaris:

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Tomando nota de todas las interesantes propuestas cinematográficas, algunos títulos los desconocía. No se si saldrá reflejado mi nombre, soy Fran (elcinesingafas) tengo bloqueado el blog sin posibilidad de actualizarlo ni tampoco puedo comentar en algunos otros blogs (aquí es el primero que reconoce mi identidad), espero poder solucionarlo mas pronto que tarde.
Saludos!

ricard ha dit...

De "La zona de interés" se está hablando mucho desde su estreno y suena para el Oscar a mejor película internacional.

Confío en que solucionarás tu problema con el blog. Es difícil para un lego en informática como yo saber por qué ocurren estas cosas; pero acostumbran a resolverse, a veces también sin saber cómo.

Saludos.

Trecce ha dit...

Esa fue la mayor tragedia, que las barbaridades fueron cometidas, en muchos casos, por gente que, en otras circunstancias, habrían sido tenidos por ciudadanos ejemplares.

Cinefilia ha dit...

Jo no diria tant com "imprescindible", però sí que és cert que dóna una imatge del nazisme allunyada dels estereotips habituals.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Trecce: La hija de Rudolf Höss dice que su padre siempre fue para ella la mejor persona del mundo.

Juan: És important assenyalar que els nazis podien ser persones normals (més o menys); i ser conscients que alguna cosa semblant podia tornar a passar si no vigilem, que l'espècie humana som així de bèsties.

Una abraçada.

Pedro Rodríguez ha dit...

Cuando Hannah Arendt nos habló de la banalidad del mal en "Eichmann en Jerusalén" se refería a esto, también a la pasividad e indiferencia de casi todo el pueblo alemán.
Me gustó mucho la novela de Martín Amis.
Una película terrorífica en el retrato estremecedor de esas personas sin remordimientos y sin alma.

Un abrazo.

ricard ha dit...

No he leído la novela. La película es, como bien dices, terrorífica.

Un abrazo.