dilluns, 15 de gener del 2024

MI DOBLE EN LOS ALPES

Resulta que, entre dos títols tan notables com "El señor de la guerra" (1965) i "El planeta de los simios" (1968), Franklin J. Schaffner va signar una pel·lícula d'espies de qualitat més discutible; curiosa, si més no. Ens referim a "Mi doble en los Alpes" (1967). 

Yul Brinner fa el paper d'un espia americà a qui uns russos indesitjables fan viatjar als Alps austríacs (per què sempre Àustria?) amb intencions nefastes que tampoc no cal explicar, tot i que el títol ja avisa per on van els trets. L'estratagema per fer-lo anar a una estació d'esquí és radical: el seu fill, que viu a Europa no sabem ben bé per què, ha mort, possiblement assassinat, mentre esquiava. Brinner -potser perquè és un home molt dur, o perquè és incapaç d'actuar (*)- no sembla excessivament afectat per la tragèdia; fins i tot arribem a pensar que està més interessat a lligar-se la Britt Ekland mentre esquien per unes pistes molt rares (neu verge, no hi ha senyals). Tot plegat una mica estrany i ens temem que l'argument només és una excusa per mostrar paisatges nevats i espectaculars mansions a la muntanya on sempre hi ha festes amb gent guapa i whisky a l'abast. 

(*) Finalment, van trobar un paper a la mida de la seva capacitat expressiva a "Almas de metal" (1973), en què fa de robot.

2 comentaris:

Trecce ha dit...

Esto me trae recuerdos de la prehistoria, de alguna sesión doble a la que íbamos de niños y de cuyo argumento nada recuerdo, pero sí de esos paisajes y de Brinner, pues ni siquiera debía tener yo uso de razón.

ricard ha dit...

Desde luego, estamos hablando de la prehistoria.