dissabte, 27 de febrer de 2021

LA BODA DE ROSA

A Icíar Bollaín li ha provat desempallegar-se del seu guionista habitual Paul Laverty (*) per tornar a treballar amb Alicia Luna, amb qui ja havia col·laborat en la que és probablement la seva millor pel·lícula: "Te doy mis ojos", del 2003. 

L'argument de "La boda de Rosa" (2020) parteix d'una premissa una mica extravagant: la protagonista viu explotada a la feina i fora de la feina per una família molt absorbent; pensen que, per la seva condició de soltera, ha de tenir temps per a tot i per a tothom. Al final, la Rosa decideix que també vol disposar del seu temps i del seu futur i que, si cal casar-se, ho farà amb ella mateixa (sí, tal com sona). 

Bollaín i Luna, amb l'ajuda d'un elenc fantàstic presidit per una genial Candela Peña i en què fins i tot l'omnipresent Sergi López broda el seu paper, condueixen la trama amb habilitat i enginy cap al terreny de la comèdia coral, de manera que en resulta una mena de pel·lícula de Berlanga amb tocs feministes, divertida i estimulant. 

(*) Laverty és el guionista de Ken Loach i parella sentimental de la directora.

4 comentaris:

Trecce ha dit...

En efecto, entretenida y bien interpretada, aunque a mí me resultó con mejores intenciones que resultados, pero no está mal.

ricard ha dit...

Las películas de Icíar Bollaín siempre tienen buenas intenciones, que a veces lastran el resultado. En este caso, al menos es divertida.

Saludos.

ethan ha dit...

Divertida y bien interpretada por todos. Merece la pena verla, y más si estás estresado.
Saludos!

ricard ha dit...

Pues sí, es un buen antídoto contra el estrés. Y da ideas.

Saludos.