divendres, 6 de novembre del 2020

EL JUEZ DE LA HORCA

John Huston va dirigir el 1972 "El juez de la horca", un curiós western en què Paul Newman interpretava un personatge mític del Far West, l'autoanomenat jutge Roy Bean. Amb un llibre de lleis sota el braç -que probablement mai no havia llegit- i armat amb un revòlver i cervesa gelada, impartia justícia a la seva manera i regentava el saloon en un llogaret "a l'Oest del riu Pecos" on la civilització no havia acabat d'arribar. La llegenda i el caràcter pintoresc del jutge de la forca, que tenia per mascota un os amant de la cervesa i dividia el seu cor entre una eixerida mexicana (primer paper de Victoria Principal, qui es faria molt famosa amb la sèrie televisiva "Dallas") i l'actriu de revista Lillie Langtry, amb qui mantenia correspondència sense conèixer-la personalment (al film, interpretada per Ava Gardner), propicien que el film de Huston engegui com una comèdia, com altres westerns desmitificadors de la primera meitat dels setanta; la qual cosa no impedeix que, en el seu darrer tram, s'imposi un to malenconiós, gairebé tràgic. En definitiva, el protagonista és un típic heroi hustonià, aventurer, emprenedor, descregut i, finalment, perdedor amb dignitat, emblema d'un moment llegendari de la història dels Estats Units.

Un cartell d'aire clàssic (atenció a un elenc irrepetible):

6 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Jacqueline Bisset, John Huston, Anthony Perkins, Ava Gardner, Paul Newman... Déu-n’hi-do! Ja ho pots ben dir que va ser irrepetible aquell repartiment!

Una abraçada.

ricard ha dit...

I Roddy McDowall, i Stacy Keach en un paper petit però impagable, el del pistoler albí Bob el Dolent.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Que tal Ricard!
Con este tipo de western me quedaba muy pillado de niño, suponían un gran contraste con el digamos western mas clásico. Lo del reparto es increíble como ya habéis mencionado.
¡Madre mía!...Dallas, que tiempos y que guapa Victoria Principal. Bueno Ricard, espero que me disculpes pero ha sido mencionar esta serie y me he acordado de el...
https://www.youtube.com/watch?v=Ikeybv5KLAI
Saludos y buen finde!

ricard ha dit...

En esos años, el western clásico había pasado de moda. Dicen que la televisión lo finiquitó en los años sesenta a base de series más bien mediocres, y luego vino el reciclaje europeo (italiano, español, germano incluso), que, sin desmerecer sus aportaciones, llevó el género al terreno de la parodia.

En Estados Unidos, en los años sesenta y setenta, sobrevivió a duras penas en su vertiente crepuscular y en su vertiente desmitificadora. También se aventuraron en el género directores progresistas de intereses muy alejados a los de sus precedentes clásicos, más bien de derechas en su mayoría. Así, había westerns que reivindicaban a los indios y también el modo de vida de los pioneros desde una perspectiva ecologista.

No me malinterpretes. Como a ti, me encantan algunos westerns de esa época y, paradójicamente, la decadencia del género alumbró algunos de sus mejores títulos ("Grupo salvaje", sin ir más lejos).

En fin, esto daría para mucho y no quiero alargarme. Te perdono lo del vídeo de Pepe da Rosa porque reconozco que la canción es pegadiza. Aunque lo del plató, con esa recreación de un parque infantil sin venir a cuento, es para asesinar al responsable.

Saludos.

miquel zueras ha dit...

L´any 1976 Newman va tornar amb un curiós western: "Buffalo Bill y los indios", amb un bon repartiment: Burt Lancaster, Harvey Keitel, Geraldine Chaplin...
Aquesta és millor pel.lícula. Huston és més bó que Robert Altman.
Salut.
Borgo.

ricard ha dit...

No estic segur d'haver vist la de Buffalo Bill. Però Altman també va dirigir un western notable a començaments dels setanta: "Los vividores". I no m'atreviria a dir quin dels dos és millor director: són dos autors d'estils diferents (Huston més clàssic però també eclèctic) i els dos tenen títols discutibles i algunes obres mestres dins d'unes filmografies força extenses.

Salut.