Perquè copiar, copia tothom. Haneke es va copiar a si mateix en el sentit més literal possible amb la versió americana de "Funny Games".
"Happy End" (2017) no és una còpia en sentit estricte però sí una mena de film-compendi que recull personatges i temes ja abordats en la seva filmografia: la violència, per descomptat, i també la representació de la violència o la seva relació amb les tecnologies de la imatge ("El vídeo de Benny", la mateixa "Funny Games"), l'eutanàsia ("Amor") o el racisme ("Código desconocido", "Caché").
Però no resulta un inconvenient que ens parli de coses que ja sabem quan ho fa amb tanta mala llet, ni cal que es disculpi per oferir novament un retrat despietat de la burgesia europea contemporània.
Potser el més original del darrer film de l'austríac és el seu to de comèdia negra, que no oculta, però, un missatge profundament pessimista: vivim alienats, condemnats pel nostre egoisme a la solitud més absoluta i terrorífica.
4 comentaris:
Comparteixo plenament el teu punt de vista: Haneke és un dels mestres del nostre temps, àvid de cineastes lúcids que posin el dit a la nafra com només ho sap fer ell.
Abraçades cinèfiles!
Un dels millors cineastes europeus de l'actualitat, sens dubte.
Una abraçada.
Ricard,
efectivament,tornen les obsesions de Haneke,la seua habilitat per a perturbar la pau de tots els burguesos de la Europa del capitalisme despiadat. Tots el directors i directores d´alguna manera se repetixen.Són pot ser els seus signes d´identitat,ho fa Woody Allen,Almodovar,Coixet, Tarantino....i tots el que duen una llarga trajectoria al cinema tornen als temes que les obsesionen.
Tu ho has resumit molt bé quines són les claus de Haneke,del seu cinema i en "Happy end" torna a parlar de la solitud,la malaltia,la diferència de clases,el racisme,la hipocresia,la falta de sentit de la vida,el dret de buscar i propiciar el fi a la vida de cadasqu....no es un cinema complacient.....ja sabem cóm se las gasta el austriac....
Un abraç
Pdta.Aprofite per a enllaçar-te la darrera entrada que he fet a Zinefilaz per si vols passar-te :
https://zinefilaz.blogspot.com/2019/01/carmen-y-lola.html
Les pel·lícules de Haneke tenen una mala bava molt considerable. En persona, però, sembla que és un vellet entranyable (el meu fill se'l va trobar en un restaurant de Viena i es van fer una selfie).
Sembla interessant "Carmen y Lola", que encara no he vist. M'ha fet pensar en un altre títol que he vist recentment i també parla d'un amor lèsbic censurat per una comunitat, en aquest cas la jueva ortodoxa: es tracta de "Disobedience".
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada