dilluns, 21 de maig del 2018

UN LUGAR TRANQUILO


L'any 1967, Terence Young va dirigir "Sola en la oscuridad", un thriller original i entretingut en què uns homes entraven a l'apartament de l'Audrey Hepburn, que era cega, amb molt males intencions. Però la minusvalidesa de la noia acabava resultant un avantatge enmig de la foscor.

A "Un lugar tranquilo" (2018), John Krasinski inverteix els termes: els dolents -uns extraterrestres molt lletjos- són cecs, mentre que un dels protagonistes és sord, la qual cosa, paradoxalment, facilitarà la seva supervivència i la dels seus familiars en un entorn en què cal romandre en silenci absolut; per descomptat que això no vol dir que no hi hagi dificultats: si no, no hi hauria pel·lícula i us ben asseguro que és un dels títols més angoixants que he pogut veure.

L'originalitat de la trama és relativa i, més enllà de la referència ja esmentada i potser no del tot conscient, el film de Krasinski (qui també actua, al costat de l'excel·lent Emily Blunt i d'uns intèrprets infantils també força solvents) ens recordarà "Señales", d'en Shyamalan (entorn post-apocalíptic, el setge dels extraterrestres a una granja enmig de camps de blat de moro), i algun film d'en Tim Burton, no diré quin. I potser mil i un detalls d'altres títols de terror i ciència-ficció. Però l'eficàcia de la posada en escena, la precisió del guió i el treball molt imaginatiu sobre la banda sonora, amb el silenci com a element dramàtic de primer ordre, fan d'aquesta pel·lícula de gènere una de les propostes més brillants de les darreres temporades.

3 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

John Krasinski desarrolla un fastuoso ejercicio de estilo para abonar los últimos ritos del apocalipsis, los estertores de una civilización decadente sumida en la más terrible pesadilla; un mundo en silencio y la presencia tangible de un terror que acecha sin descanso. La auténtica sleeper de la temporada.

Un abrazo.

Pedro Rodríguez ha dit...

Por cierto, Ricard, llevo un par de meses muy liado con el trabajo, lo que me obliga a ser, en lo posible, muy selectivo, pero déjame que te recomiende una película que vi ayer: "Custodia compartida". De lo mejor que he visto en la última década. Créeme, no la olvidarás jamás.

Un abrazo y suerte, amigo.

ricard ha dit...

Muy de acuerdo con tu valoración acerca de "Un lugar tranquilo" y también con tu recomendación, que por supuesto agradezco aunque me adelanté y vi la película, también este domingo. La comento ya mismo en el blog.

Un abrazo.