dimarts, 8 de maig del 2018

JUGUETES ROTOS


Manuel Summers va dirigir l'any 1966 "Juguetes rotos", un títol documental en què oferia el retrat de diversos personatges que havien buscat -i, en alguns casos, aconseguit- la fama però que, en l'actualitat, vivien en la misèria o quasi, oblidats per tothom. Es tractava d'un film èticament qüestionable en alguns aspectes, per exemple quan es recrea en la negació de la realitat per part d'El Gran Gilbert, un dels patètics animadors de la Bodega Bohemia ("donde los artistas nacen"; o moren, diria jo, perquè tots eren molt iaios).

Però era també un títol de denúncia que presentava un país malalt en què tothom volia ser torero, boxejador o futbolista, com en Guillermo Gorostiza, històric jugador de l'Athlètic de Bilbao, que fins i tot havia sortit en pel·lícules, a qui retrobem en un asil, arruïnat, sol i malalt (va morir el mateix any de l'estrena de "Juguetes rotos"). En el cas dels toreros i boxejadors, a més, no ens pot deixar indiferents la crueltat del públic de l'època, que aplaudia uns joves que es jugaven la vida al ruedo i uns altres que s'estomacaven al quadrilàter fins que acabaven sonats i sense un ral. El títol de joguines trencades no pot ser més encertat.

És un dels títols més sorprenents del director; malauradament, va ser un fracàs considerable i va propiciar que Summers es decantés en els films següents per una comercialitat més digerible i conjuntural.

2 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Sens dubte, una obra mestra que cal reivindicar: gràcies per donar-li difusió a través del teu blog.

Salutacions,
Juan

ricard ha dit...

I gràcies a la 2 de Televisió Espanyola.

Una abraçada.