dimarts, 22 de maig del 2018
CUSTODIA COMPARTIDA
"Custodia compartida" (Xavier Legrand, 2017) és també una pel·lícula de terror que convoca l'angoixa de l'espectador plantejant una situació terrible i dosificant la intriga amb saviesa. Més o menys com "Un lugar tranquilo". Fins i tot, el director també es permet crear suspens amb una banda sonora en què els silencis del pare tenen tanta força expressiva com l'alarma del cotxe quan els personatges no es posen el cinturó de seguretat.
Es podria objectar que no hi ha elements de ciència-ficció i que la pel·lícula de Legrand, sobre els problemes derivats d'un divorci problemàtic i la custòdia del fill menor d'edat, està ancorada en la nostra realitat més immediata. És ben cert, i això encara la fa més terrorífica. I podríem afegir que l'escena inicial de la vista al jutjat, sent prou realista, demostra com la justícia només és una ficció que difícilment pot aprehendre la dimensió humana dels conflictes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Una gran pel·lícula, inquietant i excel·lentment dirigida, que agrada a tothom que m'ha dit que l'ha vista.
D'altra banda, no trobes que, sobretot en l'esfereïdora escena final, té un punt que pot recordar el cinema de Haneke?
Abraçades cinèfiles,
Juan
És cert que el tractament de la violència en un entorn quotidià recorda el cinema de Haneke. De tota manera, trobo que aquest Xavier Legrand és un director amb personalitat: caldrà seguir-li la pista.
Una abraçada.
Tinc moltes ganes de vore-la.
Ja et contaré,de moment et convide a passar-te per Zinefilas,on he deixat una resenya a "Un sol interior",si t´abellix,clar:)))
https://zinefilaz.blogspot.com/2018/06/un-sol-interior.html
un abraç
Doncs m'apunto "Un sol interior" després de llegir la teva ressenya.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada